REFLEXIONS

Un dels elements essencials a tenir en conte en l'anàlisi del camp sonor a l'interior d'un espai, es el coeficient de reflexió que caracteritza les seves parets internes.
La reflexió del so es presenta quan una ona arriba a una paret límit, part de l’energia té una devolució cap al recinte, una altre part d'aquesta es absorbida i encara una altre es trasllada a traves de l'estructura.
La acústica com a ciència ens permetrà de preveure les proporcions perfectes d'una sala. Si per exemple, una gran orquestra es situa a un costat d'una sala llarga, rectangular i el públic es situa davant, al canviar el sostre de la sala es produirien grans canvis a la seva acústica.
La profunditat d'una sala, està limitada per la màxima distància des de la que els espectadors poden veure l'escenari; la seva amplada te que determinar-se per raons acústiques, encara que en molts casos influeixin les causes econòmiques.
Tampoc es necessari que tinguin unes dimensions precises, ja que utilitzen uns reflectors estratègicament situats, podem fer viatjar el so per determinats llocs.

  A la imatge, es veu com arriba primer el so directe al receptor (D), seguit pel so reflectit en la paret lateral (R1), posteriorment es veuen les reflexions R2, R3, R4 que arriben al receptor en un temps posterior
Com veiem en aquest esquema el so directe arriba abans de totes les reflexions, ja que viatja pel camí més curt, després d'un temps mínim de retard, arriba la primera reflexió, immediatament després la segona, tercera i quarta.

El temps mínim de retard per la paraula varia entre 40 i 170 ms, per a la música és major arribant a ser de 150 a 250 ms.
D'aquesta manera, si la distribució de temps del senyal principal i els modes normals de vibració del recinte buit, són tals que l'interval de temps entre el so directe i la primera reflexió no excedeix el temps mínim de retard, a l'orella es combinen els dos sons com reverberació.
Però si els intervals són superiors al temps mínim de retard, l'oïda identifica la reflexió com un eco, que es mostra fonamentalment quan el nivell de pressió sonora de la reflexió és comparable amb el nivell del senyal directa.
La demora que segueix a cada impuls d'un senyal (paraula o música), pot ser avantatjosa sempre que la durada sigui la deguda, escoltant la paraula més animada i la música més clara, a causa de la successió entre els continuats tons musicals.
Si el retard és molt gran, la paraula és menys intel · ligible i en la música apareix un solapament entre les notes musicals, de manera que l'audició s'agreuja, en tenir menys qualitat.

 

 
ACUSTICAD - Tel 635 373 366 - info@acusticad.com